diumenge, 23 de gener de 2011

SABERS O COMPETÈNCIES?

La nostra societat actual, immersa en la complexitat de les demandes del sector econòmic i empresarial, es troba enfront de les demandes d’aquest sector. De manera que l’empresa necessita gaudir de professionals que hagin assolit unes competències sòlides i, a la vegada, bàsiques per tal que siguin éssers excel•lents en les seves tasques. Així que, la comunitat educativa dels països occidentals, avalua els seus alumnes a partir d’unes competències establertes per l’elitisme tecnocràtic de la comunitat europea. I, a la vegada, estem creant futurs professionals que estiguin preparats per albergar les demandes del sector econòmic i empresarial des d’un enfocament capitalista.

El pas de l’infant per l’escola és el trajecte formatiu més important de la seva vida, ja que és la formació primerenca. I, per tant, suposa l’establiment d’uns hàbits i valors que l’acompanyaran en el seu trajecte vital. De manera que l’escola ha de saber quins objectius vol avaluar, per tal que els seus infants siguin persones competents en el món en el qual vivim actualment. La tradició de l’avaluació, en la gran majoria de les escoles, ens ha portat en una concepció de l’objectivitat d’allò que volem avaluar. Però bé, ara podem observar, en aquesta gran majoria d’escoles, que aquesta manera d’avaluar no és exitosa, ja que es perden moltes dades flagrants de l’avaluació. Així que l’avaluació actual, visionada des d’un enfocament constructivista i defugint de corrents filosòfiques que prediquen el positivisme, no només ha d’avaluar uns resultats concloents. Sinó que ha d’avaluar un procés (l’avaluació de l’experiència educativa és l’avaluació d’un procés que l’infant ha establert per tal d’arribar als continguts que el mestre-guia ha plantejat, en forma d’interrogant, en els seus alumnes). De manera que l’avaluació ha de ser formativa i sumativa. Si tenim en compte aquests aspectes en l’avaluació aconseguirem un procés avaluatiu ètic, ja que tindrem en compte el diagnòstic de les dificultats i facilitats que té l’alumne pel desenvolupament dels seus propis processos, l’orientació de l’estudiant en els seus propis processos, realimentar el procés educatiu, ajudar i motivar els estudiants i qualificar els resultats abans de quantificar-los.

Edgar Morin ens fa menció de 7 sabers bàsics per l’educació del futur. I ens diu els 7 sabers següents: una educació que curi la ceguesa del coneixement, una educació que garanteixi el coneixement pertinent, ensenyar la condició humana, ensenyar l’identitat terrenal, afrontar les incerteses, ensenyar la comprensió i l’ètica del gènere humà. De manera que ens trobem amb la vigència de les competències bàsiques que l’infant i, després, adolescent ha d’assolir durant el seu trajecte educatiu, enfront dels 7 sabers d’Edgar Morin. Uns sabers concebuts des de la complexitat i del rigor progressista pedagògic i no des de la tecnocràcia europea. Per tant, l’escola tenim el gaudiment d’unes competències concebudes des de doctrines capitalistes, aquelles que ens han portat al gran descobriment de les hipoteques “prime” i “subprime”, la caiguda de l’economia i, per últim, la crisi econòmica. De forma que gràcies a les competències bàsiques avaluem alumnes competents per les demandes del sector i ja està.

En definitiva, la comunitat educativa ha d’avaluar un procés que estigui concebut des d’una experiència educativa de qualitat. I, a la vegada, la burocràcia creada per les competències polítiques ha de cercar uns sabers (vocable més pedagògic) que atorguin un futur professional lliure i creatiu de l’individu, i no unes competències (vocable més econòmic i empresarial) que atorguin un futur de vassallatge de les empreses.


2 comentaris:

concep ha dit...

sòc seguidora de les teves reflexions q. em corprenen i m'engresquen cada cop q.les llegeixo,estic totalment d'acord amb la teva filosofia, espero et prodiguis mès fins q.el teu pensament arrivi a difondres al maxim nº de persones possible i perqué no? al més alt nivell, a aquells q. s'encarreguen de "gestar" els plans d'estudis a veura si son capaços de reflexionar i procurar ser creatius d'una vegada i INTENTAR UN PLÀ REALMENT INNOVADOR !!!

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Moltes gràcies Concep per les teves paraules. Tot i que crec que exegeres una mica.

Jo sempre he estat una persona molt optimista. I crec, de forma personal, que entre tots aconseguirem que la societat educativa estableixi un canvi de rerefons. Ara bé, aquest fet només el podrem establir amb l'entusiasme que es mereix aquest fet.

Moltes gràcies.

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.