Durant els últims deu anys hem estat espectadors i, sens dubte, molts d'ells artífexs de la cultura exponencial de la totxana. L'alt increment de l'obertura d'immobiliàres, de constructors que ampliaven d'una forma folgurant les seves plantilles de treball, les hipoteques que les caixes i els bancs donaven a uns interessos molt baixos, etc. Doncs bé, tots aquests factors han estat el cúmul d'intrèpides inhumanitats que ens han portat a una crisis que, segons diuen els entesos, serà una crisis més violenta i negativa que la de l'any 1929.
Ara, en plena crisis econòmica, els tipus d'interès s'han disparat. I tots aquells que van sol·licitar una hipoteca que no podien sol·licitar, simplement perquè el seu nivell econòmic no ho permetia, s'han agafat els dits, fins al límit d'haver de cancel·lar la hipoteca, embargar tots els seus béns i quedar-se sense diners (a causa de l'ascendència dels interessos). La parada rotunda de la construcció ha suposat la pèrdua de milers i milers de llocs de treball, per tant l'atur s'ha incrementat de forma exponencial. Però bé, en el subcidi de l'atur s'hi suma l'increment de la demanda laboral. I es que la nostra societat ja feines que no les vol fer. Doncs bé, ara, davant d'aquest problema social el govern haurà de prendre mesures de caire efectiu.
L'increment del petroli, l'increment dels aliments bàsics (a causa de la dieta mediterrània, aquells productes que abans eren aparentment barats, ara es comercialitzen a preus desorbitants) suposa un dels drames diàris d'una societat que no sap com respondre a aquesta incertesa col·lectiva.
Què ha passat? Per què ha passat? Es podia evitar una crisis i no s'ha fet? Sense cap mena de dubte, les crisis no existirien si els nostres polítics empressin unes polítiques socials i econòmiques des del rigor, la serietat i, sobretot, el seny. L'error més majestuós ha estat invertir només en la denominada "cultura de la totxana", una cultura de diner fàcil i que, a llarg termini, pot tenir les seves conseqüències nefastes si no s'empra amb correcció. Estimats polítics, inverteixin més en educació, preparin més bé els empleats de les empreses, etc.
En conclusió, tal com diu el senyor Leopoldo Abadía (profesor de l'IESE durant 31 anys) "la crisis ninja", volent remarcar que aquesta crisis no té data de caducitat, per tant aquesta caducitat només pot desparèixer amb una bona gestió política i econòmica. Per tant, estimats tripulants i amics de l'estat, ara suposo que us estareu estirant els cabells, ja que us heu carregat, jubilant-los, a totes les persones bones de les grans empreses. Ara els capdavanters d'aquesta crisis només són gent inexperta que no saben per on anar i els experts s'ho miren des dels televisors de les seves cases rient de forma irònica.
